L’equipatge [Baggage]

L’equipatge de… David Closes _ [The baggage of… David Closes]

Entrevista publicada a la revista Q núm. 02, juny del 2004 _ [Interview published in the Q magazine, issue 02, June 2004]

A la maleta personal d’un mateix, s’hi arriben a acumular tantes coses que ens oblidem, sovint, que algun dia les hi vam posar i que encara hi són. Amb això vull dir que no crec en “il.luminacions”, en fets puntuals i transcendents que marquin una trajectòria artística o professional. Crec, per tant, en sedimentacions diverses, entrecreuades, atzaroses a vegades. És sobre aquests pòsits de descobertes i d’inclinacions per certes lògiques o realitats que hom intenta bastir alguna cosa nova que emocioni, ordeni o aporti noves significacions a l’espai que ens envolta: edificis, espais públics o paisatges. Per tant, les tres coses que tot seguit esmento pretenen només fer entreveure els meus interessos i inclinacions personals. _ [In our own personal baggage, we use to accumulate so many things that we often forget that some time ago we put them there and that they are still there. By this I mean that I don’t believe in “illuminations”; I don’t believe in precise and transcendent facts that lead an artistic or professional career. I believe, however, in multiple and intersecting sedimentations, sometimes from a random origin. Based on all these sedimentations made by personal discoveries and inclinations, I think that oneself tries to build something new that excites, orders or gives new meanings to the surrounding space: buildings, public spaces or landscapes. Therefore, the three items that I’m going to introduce only try to glimpse my personal interests and inclinations.]

.

Q 01_PlaçaPaïsosCatalansPlaça dels Països Catalans de Barcelona. Sovint, no cal entendre les coses perquè ens emocionin. Aquest és el cas d’aquesta plaça: deuria tenir catorze o quinze anys quan la vaig veure per primera vegada. Em va emocionar. No va ser fins força anys més tard, mentre em formava a l’Escola d’Arquitectura, que em vaig adonar que, el primer cop, la plaça m’havia emocionat però no l’havia sabut “llegir”. A partir d’aleshores, la plaça, a part d’un espai d’emoció, esdevingué un exercici arquitectònic impecable de lectura clara i nítida. _ [Països Catalans square in Barcelona. We don’t often need to understand one thing in order to get excited by it. This is actually the case of this square: I was approximately fourteen or fifteen years old when I visited it for the first time. It really excited me. Some years later, when I was studying at the school of architecture, I realized that the first time, even thouhg the square excited me, I hadn’t been able to “read” or “understand” it. Since then, this public square –apart of being a place of emotion- became an impeccable architectural space: a clear and sharp readable work.]

Q 02_Wind linePerformance en una fàbrica de trens a la ciutat de Haarlem (Holanda), de la qual no recordo ni el títol ni la companyia. Elements molt diversos poden construir un espai arquitectònic: per exemple el so. En aquest espectacle de Haarlem -l’inici i bona part del qual es desenvolupava a les fosques, de nit, a l’interior d’una fàbrica de trens quan no hi havia activitat fabril- els espectadors s’asseien sobre unes grades amb rodes que es desplaçaven per l’interior de la fàbrica. Els actors, donant cops amb barres metàl.liques als trens i als elements de la fàbrica, feien que els espectadors acabéssim percebent un espai arquitectònic construït a base de sons: la distància, el ritme, la intensitat del so, les seqüències de sons construïen un univers espacial totalment a les fosques. _ [Performance in a train factory in the city of Haarlem (Holland) from which I don’t remember neither the title nor the theatre company. Very different elements can build an architectural space: for instance, the sound. In this show in Haarlem –much part of which evolved in the dark, at night, inside a train factory when there was not manufacturing activity- the audience sat on a set of seats that moved along the factory. The actors, who were beating against the trains and against the factory with metal bars, generated the perception of an architectural space in the audience using only sounds: the distance, the rhythm, the intensity of sound, the sequences of sounds were constructing a spatial universe completely in the dark.]

Q 03_Muscleres deltaEbrePaisatges rotunds i depurats. Els paisatges construïts a partir d’accions naturals o artificials extremes realitzades de forma sistemàtica i continuada ens provoquen impressions sublims. Aquests paisatges, caracteritzats per un nombre limitadíssim d’elements que adopten geometries basades en repeticions amb variacions, tenen al meu entendre relació amb expressions artístiques per les quals sempre he tingut una certa inclinació: el Land Art, les estructures musicals barroques o determinades estructures musicals contemporànies. _ [Impressive and pure landscapes. The landscapes, which are the result of natural or artificial actions systematically and continuously done, generate sublime impressions to us. In my opinion these landscapes, constructed on geometries based on repetitions with variations of a short number of elements, have some relation with other artistic expressions to which I have always had some predilection: the land art, the baroque music and some contemporary musical structures.]

[ ]

00_Imatge de portada: Variacions geomètriques. David Closes, 1990.
01_Plaça dels Països Catalans, Barcelona. Albert Viaplana/Helio Piñón, arquitectes, 1981-1983.
02_Wind Line. Richard Long, 1985. (Lectures successives de la direcció del vent com a descripció d'un espai caminat de 10 milles de longitud).
03_Muscleres al delta de l'Ebre.

 

Anuncis